TRACTAT D´ALMIZRA

El Tractat d'Almizra (també anomenat d'Almisrà i d'Almirra) és el tractat de pau entre la Corona d'Aragó i el Regne de Castella que estipulà els límits del Regne de València. Fou signat el 26 de març de 1244 per Jaume I el Conqueridor i el seu gendre, l'infant Alfons de Castella (més tard Alfons X el Savi) a Almirra (a la vora de Biar). En el pacte s'estipulà que les terres al sud de la línia Busot – Biar – la Vila Joiosa quedaven reservades per a Castella.

Per tal d'evitar una ruptura escandalosa davant del món cristià, fou celebrat, no sense laborioses negociacions, un conveni sobre la partició dels territoris peninsulars ocupats encara pels sarraïns. A Almizra o Almisdra, fou signat, en efecte, un conveni de divisió i d'aliança entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella, el 26 de març del 1244. Aquest tractat delimitava clarament els territoris, tot concedint als castellans Alacant, Aigües i Busot, amb llurs termes, així com Villena i tot l'altre territori situat cap a les parts de Múrcia i Castella, a l'altra banda dels termes de Biar i d'Almansa i de la línia de l'actual mont Major, anomenat aleshores serra de Larrua. La ratlla divisòria corria envers el port de Biar, el castell de Villena i la carena de la dita serra. Quedaren pel comte-rei els castells de Cazalla, Biar, Almizra i altres terres envers Xàtiva, Dènia i el regne de València.

La primera constància que es té del Tractat d'Almizra apareix en el segon capítol de la crònica de Jaume I, el Llibre dels fets. Però el text del tractat no fou publicat fins 1905.

Es creu que el tractat fou signat al Camp de Mirra (Alt Vinalopó), on hui en dia hi ha un monument del 1977 que commemora aquest tractat. El tractat va ser mitjançat per Violant d'Hongria després que l'infant Alfons estigués a punt d'encetar una guerra entre les dues corones per la conquesta de Xàtiva. Al marge del tractat, també se li va oferir a l'infant Alfons la filla major de Jaume I, la infanta Violant d'Aragó, com a esposa.

És possible que pocs mesos després del tractat es convingués algun tractat complementari, durant el setge de Biar (darreries del 1244 i començos del 1245). Posteriorment, els territoris del Regne de Múrcia situats al nord de la riba del Segura són incorporats al Regne de València per Jaume II després de la Sentència Arbitral de Torrellas (1304) i del Tractat d'Elx (1305).